0 | Autor/a: Pedro Riera
Havíem
viatjat fins al petit poble de Clayton perquè el pare prengués les mostres d'ADN
i esbrinés si aquella dona, Aurora K. era la «mare del meu pare». La biològica.
I remarco això de la «mare del meu pare» perquè, per a mi, aquella dona mai no
seria la meva àvia. La meva àvia era l'altra, la de tota la vida, la que
muntava multitudinàries partides de cartes amb els cosins, la que em feia
crestes de pollastre per al meu aniversari, la que ens explicava aquelles
històries sorprenents sobre la vida a Turènia abans de la guerra… I cap prova d'ADN
ho canviaria. Tant m'era que la seva sang no corregués per les meves venes, ni
la de l'avi, ni la dels cosins. Ells eren la meva família. Jo era i seria
sempre una Pekar. Però em temo que ja m'estic embolicant… El pare no es cansa
de repetir-me que les històries cal començar-les per l'inici. I aquesta
història és massa extraordinària, així que començaré un altre cop. Des de l'inici…
|
Nits del Matarranya , per Francisco Javier Aguirre
-
*Aguirre, Francisco Javier*
*Nits del Matarranya / Francisco Javier Aguirre ; traducció d'Esteve Betrià
; il·lustracions de Quintín García Muñoz*
*[C...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ara et toca a tu, escriu-mos!