Concurs de POESIA per Sant Jordi

Aquí teniu les poesies que han participat al concurs de Sant Jordi que us proposavem aquest any.

CIUTATS

Ara que camino sola

pels carrers de la vida,

em pregunto

quants records m’enduré de tu,

quines imatges teves m’esperen

si retorno a les ciutats

on varem compartir l’amor.

L’ombra que s’allarga

més enllà de la nostra història,

una petita, feble espurna,

que encara em crema per dins

i em pregunto

si algun dia aconseguiré apagar.

No és fàcil quan el meu cor

encara batega per tu,

i en la llunyania

et sento a prop meu,

com un somni que va ser real.

No sé si retornaré

a les ciutats del nostre amor,

i algun dia, qui sap,

la teva imatge esdevingui real

entre els carrers de la vida.



ANGOIXES

Despertarem a la matinada,

els cossos cosits,

les mans agafades.

Els ulls rebran sol,

la remor de l’aigua serà tan a prop…

Angoixes.



LA TARDOR

Fulles de tardor
entre els cabells.
Pluja de records
baix la pell.

La tarda fuig,
es desdibuixa davant meu, irrecuperable.
Aquí, dins l’ànima reconstruïda,
resten fragments del passat

PAULA

En la llengua dels clàssics

Paula vol dir petita.

Va nàixer abans d'hora, poqueta cosa,

boniqueta.

Ara, és una adolescent que estima la Literatura,

i que va a l'institut amb les amigues.

Hi ha, però un món només de Paula.

Quan llegeix els seus llibres

Paula s'absenta, secreta, i aquella letàrgia adolescent

tant seua, es torna sotragada que la submergeix

pels mons fascinants de les històries eternes,

intuïdes.



MARTí

Martí va nàixer un 24 d'abril

de fa onze anys, gairebé un Sant Jordi

però, la tradició no el va fer captiu,

ell no és de llegir.

De petit, amb els contes feia torres i cases impossibles.

A Martí, això sí, li agraden els animals:

gats i granotes, caragols i esquirols.

De gran vol salvar espècies en vies d'extinció,

mentrestant, ara sí, regira per prestatgeries

de biblioteques libres magnífics

de mamífers,

d'insectes

i d'amfibis.



MARIONA

A les nits d'estiu,

per la finestra oberta,

Venus,

la primera,

ens acompanya mentres llegim

els contes del ritual previ

a la son fràgil dels infants.

Mariona vol llegir sola

les fàbules de cada nit

i, fins que no tanca

els seus llavis molsudets

de xiqueta dolceta, inesperada,

no para d'imaginar-se contalles

a la seua manera,

parladora.



EL VENT D'OBLIT

Vens del sud

vens de sorra

vens de pedra

Vens de fortor

tens la força per moure l'entorn

quan acabes de aclucar els ulls

el paisatge torna a ser nou

vens del sud

els arbres et rebent am alegria

per la teva arribada

¡ s’estiren mandrosament !


desprès d'un hivern fred

els deixa en un estat de somni

guardant forces per la teva arribada


vens del sud

vens de sorra

vens de pedra

vens de fortor

fes que dema torni

per rebre’l com cal

¡ Escolta’l ! s'acosta.

Vens del sud.


OMISSIO DE SOCORS

No hi ha socors

que em calguin

si sóc-cor

allà on sóc.



SEGONA DIVISA

Confondre el mar

amb el teu cos i

fer l’amor

mentre dormim.




INNOCÈNCIA

Em pregunto si els meus ulls

romandren soltes de les cadenes

i la seva senzillesa gairebé irreal

em fa tornar una nena

tancat en el teu somriure.



EL QUE EL TEMPS ...

el vent escombra les empremtes

quan cometevam errors i fullejavam records.

Ara seguim a somiar amb noves arestes entre les capes de l'experiència

que el temps ho cura amb l'ajuda del vent.



EL QUE ES...

Moltes paraules no podran mai contenir

aquel que el meu cor acaba de sentir

cada vegada que te miro

i penso de morir.


M'HAS TRENCAT EL COR

M'has trencat el cor
en miques de vidre
i ploro per tots els passadissos.
Un núvol negre m'estrangula l'ànima
i em sento sol
al fons del pou
dels meus silencis.
On són els sospirs
i els llavis vermells de passió?

-Temps al temps, amic,
i aixecaràs el vol
des de punxents foscúries.
Trobaràs altres sols
amb noves sintonies.
La vida brollarà de nou
a la cantonada.
Allí espera també un cor solitari.


A L'AMIC, MÉS AMIC

Si fossis terra creixeria en tu
i en sortirien fruits dolços.

Si fossis vent besariem el cim de Caro
Em sentiria senyor del riu i paissatge.

Si fossis sol il·luminaries la pell
Em pintaries de color vermell.

si fossis rossinyol dibuixaries melodies
que jo plantaria al cor tot repetint-les.

Amic, bon amic
l'amor fa miracles
I jo agraeixo la bona terra.
Tot el vent, el teu sol
el teu cant de rossinyol.

I no somnio
Floreixes en mon cor.



UN INSTANT


Un instant: aquest.

Un desig: tu.

Una raó: estimar-te.

Una causa: l’amor.

Un perquè: no ho sé.

Potser, no sé: la fe.

Fe del teu alè.

Fe fluïda amb esperança.

No ho sé, més i què.

Per a què, un perquè,

Si l’amor ens guarda


REREFONS POÈTIC

Fes de cada instant:

El millor passat,

del millor futur,

de la teva vida.




LA MER
Hier je regardais la mer,

Toujours différente,

Toujours changeante,

Elle change?

Ou change son visión

Selon tu es?


Elle evoque souvenirs d’âges,

Illusions de jennesse

Et rires d’enfants.

Mais elle ne s’arrête pas

Elle est constant...

Elle n’a pas de defferences...

Ni de personnes...

Ni de pays...

Ni de drapeaux...

Elle nous demontre, son état d’âme

Avec ses camps de mer,

Avec sa coleur,

Avec son image menaçante.


Son intérieur est plein de vie,

De coleur,

Avec des formes,

En plein mouvement...

Dans ses profondeures.


J’aime la mer,

Elle m’élèva,

Me surprend, m’intriga,

M’enveloppa avec son odeur

Et ses rugissements.

Elle inspira aux poetes,

Aux peintres,

Aux musiciens,

Aux spirituels.


La mer avec ses variants de:

Mer démontée,

Montonée,

Plein de mer,

Base mer,

Coup de mer...


Elle est magique!



QU'EST-CE QU'EST LA VIE?

La vie est un don,

Un cadeau qu’on nous fait à la naissance,

Un chemin à parcourir,

Des sentiments à découvrir dans un monde merveilleux,

Mais la vie comporte aussi la solitude.


Solitude ?

Vertu ou défaut,

Selon la situation de chacun,

Mais comment définir la solitude ?


Sentiment contradictoire

Qui partage notre vie

Dans toutes ces nouances.


Différentes nuances

Que nous ressentons

Tout le long de notre vie.


Sentiments d’amour,

Sentiments d’amitié

Qui vont nous aider

Dans le chemin à parcourir,

Parfois doux, parfois amer.


La vie est aussi une course d’obstacles

Qu’il fau remonter

Au jour le jour.


Comme l’oiseau dans sa cage,

On peut rester toujours enfermé

Ou bien s’en sortir en volant,

A la recherche de sa propre liberté


Liberté choisie, liberté réussie.




ARTISTA DE VIDA

la teva feminitat és el marc

i la passió que emets és una explosió,

una ràfega de colors sobre llenç blanc,

com la vida que espera

de ser pintada de la teva mà mai cansada.



PASSIO EN LLUM

Llisca ràpid nostro temps

quan junts cremem en el vent,

quan encenem tots els llums al nostre voltant

i ho vivim sense saber que podem trovar devant.



PARAULES DE FILL

Teu, en són el producte,

un altre peu, la mateixa impremta.

una altra persona, el mateix esperit

un altre amor, la mateixa vida




PER RECORDAR ALTRES TEMPS:


Fent camí per la vida

ens tocarà menjar la pols,

ficar-me al mig del fang

com han fet molts.

Compartir el poc aliment

que porto al meu sarró,

tant si m'omple la joia

com si em buida la tristor.



Vindran dies d'angoixa,

vindran dies d'il•lusió-

Com la terra és incerta,

així sóc jo.

Dubtaré del compromís

i, a voltes, diré no.

I em mancarà quan calgui

decisió.


Però lluny, a l'horitzó (amb la llum resplendent, la força del vent

m'empeny endavant)

Ja lliure de l'engany (són els homes)

en veure milers, com jo,

que van vencent la por (que van vencent la por)

Alleugeriré el pas (és la joia i l'esperit, la força del crit)

duent amb mi el sarró (que em guia davant)

i avivaré amb el cant (tan lleuger com el pas dels meus companys)

el pas dels meus companys

endavant



ON SÓN LES MUSES?

El breu esclat de llums, el goig de la troballa,
la força de l'esperit que engendra ma paraula...
On és la font que raja amb veus de saltant d'aigua?
Musa dels poetes que escales del Parnàs el cim,
on és la teva gràcia?

Silenci. De resposta, ni un fil
Deïtat de Grècia:
ho sento, tu no existeixes!
Són mentides boniques, contes de fades,
pel nostre cor projectades.

No estàs, musa, allà dalt.
Vius dintre meu, estàs aquí
al bell mig de mon pit
i sol et descobreixo,
si em paro en el camí.

La musa sóc jo.
un boig enamorat,
despert sense dormir.