0 | Autor/a: Riera, Pedro
Havíem
viatjat fins al petit poble de Clayton perquè el pare prengués les mostres dADN
i esbrinés si aquella dona, Aurora K. era la «mare del meu pare». La biològica.
I remarco això de la «mare del meu pare» perquè, per a mi, aquella dona mai no
seria la meva àvia. La meva àvia era laltra, la de tota la vida, la que muntava
multitudinàries partides de cartes amb els cosins, la que em feia crestes de
pollastre per al meu aniversari, la que ens explicava aquelles històries
sorprenents sobre la vida a Turènia abans de la guerra? I cap prova dADN ho
canviaria. Tant mera que la seva sang no corregués per les meves venes, ni la
de lavi, ni la dels cosins. Ells eren la meva família. Jo era i seria sempre
una Pekar. Però em temo que ja mestic embolicant? El pare no es cansa de
repetir-me que les històries cal començar-les per linici. I aquesta història és
massa extraordinària, així que començaré un altre cop. Des de linici?
|
Obres guanyadores dels premis Tastets i Especials Òmnium 2024 Terres de
l'Ebre : Tastets 2024
-
* Obres guanyadores dels premis Tastets i Especials Òmnium 2024 *
* Terres de l'Ebre : Tastets 2024*
Tortosa : Òmnium Cultural de les Terres de...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ara et toca a tu, escriu-mos!