Autor/a: Lozano, Héctor
El Bruno
Bergeron va tenir una adolescència difícil, i encara es va complicar més quan
va veure entrar el seu pare a classe, amb la cartera de professor i cridant:
“Em dic Merlí i vull que la
filosofia us faci trempar!”
Al cap dels anys
recorda els cursos de batxillerat de què va gaudir amb els seus companys de
classe, “els peripatètics”,perquè la seva germana Mina senti a prop la figura
del pare que mai va conèixer.
A la novel·la de
Merlí hi descobrireu aspectes nous de la vida del Pol, la Tània,el Joan, el Marc, la Berta, el Gerard… i del
mateix Bruno, quere viurà les seves experiències durant la seva estada a Roma.
Els primers
amors, les festes desenfrenades, el sexe, els estudis, la por al futur, les
relacions familiars, les amistats… són els temes centrals de les aventures
inoblidables de Quan érem els peripatètics, narrades pel Bruno Bergeron.
Mina,
Ha arribat el
moment que sàpigues bé qui era el nostre pare, a qui mai vas arribar a
conèixer. Veuràs que per a nosaltres era més que un professor. Alguna cosa
màgica ens va passar quan érem els peripatètics. T’ho diré d’una manera naïf:
«Érem com espases clavades en una paret de pedra. I el Merlí ens va arrencar de
la pedra i ens va obrir els ulls».
Estàs preparada
per entendre per què el Merlí era el millor professor del món?
|