dimecres, 27 de gener del 2010

CoNcuRs SaNt ValenTí
























Seguim creant i ara us proposem un nou repte:


EL CONCURS
DE
SANT
VALENTÍ!


Es tracta d’un concurs adreçat a tothom, en el que volem que busqueu i compartiu amb nosaltres el fragment d’un llibre, el que més us hagi agradat, o una poesia que haguéssiu llegit... o si us atreviu a escriure’n un vosaltres sense copiar-lo, molt millor!

El tema? si el que fem és un concurs de Sant Valentí segur que el podeu endevinar…

La manera de participar es penjant el text que vulgueu presentar com un comentari a aquesta mateixa publicació del bloc amb un pseudònim per a poder identificar-vos. Una vegada penjat, envieu per correu el pseudònim que heu fet servir i les vostres dades personals (nom, cognoms, edat i telèfon de contacte) a l’adreça: bmd@tortosa.cat

Teniu temps fins al mateix dia de Sant Valentí, el 14 de Febrer. I a partir del 22 sortirà el llistat dels premiats… esperem les postres propostes!


Hi haurà dues categories:
1a. categoria: de 12 a 17 anys
2a. categoria: més de 18


Els premiats sortiran publicats al bloc de lectura jove de la biblioteca


http://bibliotecatortosalecturajove.blogspot.com/

33 comentaris:

  1. Y mirá que apenas nos conocíamos y ya la vida urdía lo necesario para desencontrarnos minuciosamente. Como no sabías disimular me di cuenta en seguida de que para verte como yo quería era necesario empezar por cerrar los ojos, y entonces primero cosas como estrellas amarillas, luego saltos rojos del humor y de las horas, ingreso paulatino en un mundo donde te movías como un caballo de ajedrez que se moviera como una torre que se moviera como un alfil.

    Me miras, de cerca me miras, cada vez más de cerca y entonces jugamos al cíclope, nos miramos cada vez más de cerca y nuestros ojos se agrandan, se acercan entre sí, se superponen y los cíclopes se miran, respirando confundidos, las bocas se encuentran y luchan tibiamente, mordiéndose con los labios, apoyando apenas la lengua en los dientes, jugando en sus recintos donde un aire pesado va y viene con un perfume viejo y un silencio. Entonces mis manos buscan hundirse en tu pelo, acariciar lentamente la profundidad de tu pelo mientras nos besamos como si tuviéramos la boca llena de flores o de peces, de movimientos vivos, de fragancia oscura. Y si nos mordemos el dolor es dulce, y si nos ahogamos en un breve y terrible absorber simultáneo del aliento, esa instantánea muerte es bella. Y hay una sola saliva y un solo sabor a fruta madura, y yo te siento temblar contra mí como una luna en el agua.

    ResponElimina
  2. QUIERO

    Quiero que me oigas sin juzgarme.
    Quiero que opines sin aconsejarme.
    Quiero que confíes en mí sin exigirme.
    Quiero que me ayudes sin intentar decidir por mí.
    Quiero que me cuides sin anularme
    Quiero que me mires sin proyectar tus cosas un mí.
    Quiero que me abraces sin asfixiarme.
    Quiero que me animes sin empujarme.
    Quiero que me sostengas sin hacerte cargo de mí.
    Quiero que me protejas sin mentiras.
    Quiero que me ames sin controlarme.
    Quiero que te acerques sin invadirme.
    Quiero que conozcas las cosas mías que más te disgusten.
    Que las aceptes y no pretendas cambiarlas.
    Quiero que sepas... que hoy puedes contar conmigo...
    Sin condiciones.

    ResponElimina
  3. Ella es va adormir entre els seus braços,plorant.
    -Que difícil s’ha tornat tot. M’agradaria tant ser lluny d’aquí amb tu,sense tants problemes, sense els meus pares, sense tots aquests embolics, en un lloc tranquil, fora del temps.
    Ell li va somriure.
    - No et preocupis. Sé on anar, ningú et molestarà. Hi hem estat sovint, l’únic que cal és desitjar-ho.
    Ella se’l mira amb els ulls plens s’esperança.
    - On?
    - Tres metres sobre el cel, on viuen els enamorats.

    ResponElimina
  4. L'amor és un tema tan gran
    que s'implica tot el món,
    de jove és, una tendresa
    i de gran, una il·lusió.

    Quan tenia 18 anys
    l'amor em trucà a la porta,
    podia haver estat fantasia
    però, li vaig donar resposta.

    Fill d'un poble molt petit
    i, s'organitzà una festa,
    nois i noies, tots plegats
    fem una recol·lecta.

    Fem una obra de teatre
    i cantàvem "caramelles"
    com ens crèiem homes fets
    ens adonem de les doncelles.

    Vam executar l'obra
    i vam fer cantades pels carrers
    dels diners que recaptàvem
    vam fer un dinar soculent.

    Va ser un dinar popular
    a Sant Carles de la Ràpita
    vam fer una gran paella,
    i els dolços, eren de casa.

    La gent gran va fer el dinar
    i els joves, ens banyàvem a la platja
    me'n recordo que dins de la mar
    nosaltres ballàvem la sardana.

    Jo vaig fixar la mirada
    en una jove de la "colla"
    que després resultaria,
    primer núvia, i després, dona.

    A conseqüència del dinar
    i de beure en abundància
    em se revolten les tripes
    dient-li, que l'estimava.

    Vam festejar set anys
    i després ens vam casar,
    fruit d'aquell amor sa i pur,
    els fills se'ns van amontonar.

    El perñiode de criar els fills,
    se'ns dubte, ha estat el millor,
    després les criatures es casen
    i la vida té un altre color.

    Del mateix mode que vénen
    els fills, se te'n van anant
    busquen parella i es casen
    i amb tot lo goig, se te'n van.

    És el procés d ela vida,
    uns amunt i altres avall,
    després arriben als néts
    i tu, et vas acostumant.

    El més crític de la vida
    és quan et quedes tot-sol,
    a mi se'm morí la dona
    i això, és un gran desconsol.

    Ramon de Sinto

    ResponElimina
  5. Et miro i penso que seria de la meva vida sense mirar-te, sense abraçar-te, sense simplement estar al teu costat.

    Vam iniciar un camí que ara no té marxa enrere, qui ens ho havia de dir que ens estimariem així..

    Què difícil pensar que algun dia, alguna cosa ens separarà, que no ens podrem mirar, abraçar o compartir la nostra vida junts.

    No pensem en el demà vivim el dia a dia junts, siguem feliços i descobrim un caminar junts dia a dia.

    Que més bonic que la felicitat compartida.

    ResponElimina
  6. Per més que hi pensi, no puc ho puc entendre... per què hi ha gent que no t’estima, que no sent res per tu i que ignora la teva existència? Com pot ser que donis vida a tothom i només una petita part se n’adoni? Amor... una paraula tan fàcil de dir, tan fàcil d’escriure, tan fàcil de dibuixar... però tan difícil de demostrar, tan difícil d’assegurar i tan difícil d’aconseguir... És possible que et sentis sola, abandonada o inclús traïda, que pensis que mai més tornaràs a ser tu mateixa, que aquella resplendor que t’il•luminava mai més torni a tenir aquella brillantor, però pensa que encara quedem uns quants que pensem en tu cada vegada que respirem, o saltem o ens endinsem baix al mar i observem les meravelles que ens regales cada dia. Diuen que hi ha persones que només valoren quan ho perden... estimada Terra, sigues forta, continua lluitant; jo, i uns quants més, també ho farem.

    XAPI47

    ResponElimina
  7. (...)el amor tiene muchos apelativos, se puede querer a los padres, a los hijos, a los novios o a los maridos, se quiere de todos modos a mucha gente, como a los hermanos (...)Hay muchas clases de amor (...) El amor es una prueba de amistad.

    Amor

    ResponElimina
  8. Ja fa uns anys que estic aquí i a tots tinc alguna cosa d'agrair.

    A la primera infermera que vaig conèixer va ser la Cinta Calderó, les seves paraules em van obrir el cor: "per al que em necessites em crides, que aquí estic jo"

    Totes les infermeres que m'heu curat sou cel i glòria per a mi. I `´es per això que vull cridar ben fort: Gràcies per ser així!

    Que dir de les auxiliars, en sou moltes i a totes no vos puc anomenar, però a totes us tinc d'agrair la dura feina que feu per mi.

    L'educadora, canta i balla a tothora. I amb la seva simpatia ens fa alegrar el dia.

    De totes els treballadors: metges, infermeres, auxiliars, educadores i zeladors, en tinc un bon record.

    A vegades em feu riure, a vegades plorar, però com ho feu en amor, en amor us ho vull pagar, i és per això que aquestes paraules a tots us vull dedicar.

    ResponElimina
  9. UNA ESPOSA

    Una esposa, es más que un ser.
    Es ninfa, Venus y Rosa,
    Es una forma armoniosa
    Con figura de mujer.

    Y si es madre, es otra cosa.
    Lleva una luz interior,
    Que la hace más hermosa
    Sin cambiar de color.

    La semilla que germina
    En lo hondo de su entraña,
    Es el sol que la ilumina
    Que ninguna mancha empaña.

    Yo he tenido más amores,
    Además del de mi madre,
    Goce y pase sin sabores.
    Y hoy sin perro que me ladre
    Tengo la vida dichosa,
    Porque tengo una chiquilla,
    Con un alma muy hermosa,
    Y un hijo al que quiero tanto
    Que el corazón me rebasa
    De ternura. Y con el llanto
    Que le dedico, al que al cielo
    Dios llevó, porque era un santo.

    Pero mi dicha presente
    Es mayor que otra cosa
    Es por algo diferente
    Es por el amor ardiente
    Que me prodiga mi esposa,
    Que es una mujer decente.
    Es la mujer mas hermosa
    Más rápida y más valiente
    Que aunque tema cualquier cosa
    Esta siempre sonriente.

    Puede la pena roer
    Hasta el mismo corazón
    Sufrirá una inquisición.
    Que ella nunca ha de perder,
    Ni el coraje ni el tesón
    Para el hogar defender,
    Y al marido en la ocasión
    Que es como debe ser.

    Y la esposa que es así
    Que se mata por sus hijos,
    Y el honor de su marido,
    Esa esposa para mi
    Un altar ha merecido.

    Yo en un altar la coloco
    Que es dentro de mi corazón
    Aun eso, para ella es poco
    Que el sitio en que la coloco
    Esta expuesto a corrupción.

    Mas este indigno mortal
    Que tantos dones recibe
    Sin recibir ningún mal
    Decir quiere en tres renglones
    A la atención de su esposa
    Propia y de muchos mirones:
    Que se encuentre donde quiera
    Tan bien cuidado y servido
    Jamás se vera asistido
    Como por su compañera.


    ESPOSA

    ResponElimina
  10. Amiga,
    hay que ver como es el amor
    que vuelve qa quien lo toma
    gavilán o paloma,
    pobre tonto,
    ingenuo charlatán,
    que fui paloma,
    por querer ser gavilán.

    Amiga,
    hay que ver como es el amor
    que viene a quien lo toma
    gavilán o paloma...

    J.A.A

    ResponElimina
  11. Sant Valentí
    patró dels enamorats
    dels festejadors
    i dels casats.

    El dia de Sant Valentí
    és un dia especial
    moltes parelles
    es fan un regal.

    Sant Valentí fou un bisbe
    que casava molta gent
    moltes parelles de novios
    com és evident.

    JCP

    ResponElimina
  12. EL CORAZÓN MARCHITO

    Tu recuerdo se fue como un chispazo. Cuando tu estabas mi corazón latia con miedo y con esperanza de tener algún día tu hermoso corazón. La música, el ambiente me parecía todo más hermoso.

    Por qué se fue la luz?

    Nuestros corazones no estaban lo suficiente juntos para unirlos y como la luz se apagó, así se apagó mi corazón. No llegó más luz y se marchitó, y mi esperanza termino y se apagó. Que hubiera sido di nuestros corazones se hubieran unido? Cómo el amor más grande y tierno hubiera sido. Como esa lluvia que riega las plantas y no se marchitan. Tu hubieras regado mi corazón y mi alma, pero no pudo ser, porque nuestros corazones nunca estubieron juntos, solo fue una esperanza, una luz, un escrito, una foto, así sólo pude conocerte, pero mientras duró aquello estuve feliz.

    Mi corazón marchitado ahora llora por tu alma que nunca pudo estar cerca de la mia.

    JPR

    ResponElimina
  13. SAN VALENTÍN

    Eva eres tan tierna como mi corazón.
    Tus labios parecen una flor,
    tu alma es tan grande como el sol.

    Tu para mi eres mi razón de vivir
    yo sin ti no seria nada
    tu me lo das todo
    a cambio de nada.

    Yo me iria contigo a la luna
    a hacer el amor toda la semana.
    Despues nos iriamos a Venecia
    a un balneario a relajarnos.

    Tu y yo estaremos juntos para simepre
    en la vida y en la muerte.

    Tu me das de comer, beber
    y me quedo dormido acurrucado sobre tus pechos.

    Tus ojos parecen el arco iris
    cuando termina de llover en verano.

    JPCH

    ResponElimina
  14. Cuando saliste del pueblo allí cayó tu pañuelo,
    y yo como un ladroncillo salí corriendo a su encuentro.
    Lo estreché entre mis manos como si fuera un libro nuevo,
    miro tus iniciales y las repito en silencio,
    para que el viento sepa, lo que yo a ti te estoy queriendo.

    EC

    ResponElimina
  15. Mi alma querida, cuando tu sonrisa brota de tus labios al estar junto a mí, haces que me sienta la persona más feliz del universo.
    Mi alma querida, tu mirada me ilumina como faro en la noche, y sin tu saberlo haces que me sienta libre como vela al viento.
    Mi alma querida, sueño con que tu corazón me pertenezca solo a mí, ser la dueña de tus besos.
    Quiero perderme en tus brazos y ser la razón de tus deseos.
    Amor mío estarás siempre en mí, serás en mis sueños como un oasis en el desierto y aunque, sin saberlo, lo sabes siempre suspiraré al viento, en silencio, que te quiero.

    22-67

    ResponElimina
  16. 1. I Trust You' is a better compliment than 'I Love You' because you may not always trust the person you love but you can always love the person you trust."

    2. "If i reached for your hand , will u hold it ?
    If i hold out my arms, will u hug me ?
    If i go for your lips, will u kiss me ?
    If i capture ur heart , will u love me ?? "

    3. "D smallest word is I,
    the sweetest word is LOVE
    and the dearest person
    in the world is U.
    thats y I Love You"

    4. "Love is something beautiful,a desire,
    A feeling that one would like to catch.
    Love is the feeling that makes you feel alive.
    Love is something that may never go away"

    5."My love is true."
    "You have my heart."
    "We'll never part."
    "Won't you please be mine?"
    "'Til the end of time."

    wish you all happiness

    ResponElimina
  17. Tan alt, tan moreno, amb uns llavis tan perfectes. Per a mi, un somriure seu, la fi per als meus nervis.
    Em dirigia cap al “lloc secret”. El nostre lloc... Un banquet taronja fosc, a diferència dels demés del parc, baix d’un arbre gran que dona ombra.
    Després de una bona estona sense aparèixer ningú pel banquet taronja, trista i solitària em disposo a anar cap a casa.
    Dos carrers abans d’arribar a la casa dels pares, on m’esperaven els meus dos germans i la meva germana amb les seves parelles, es sentia l’olor de
    La mare, en veure que no estava amb ell, em va enviar al jardí en busca d’algun tipus de flor per a la taula.
    Un somriure em va il•luminar el rostre. M’esperava al mig del jardí. Tenia una rosa, del vermell mes apassionat que havia vist en la meva vida. Tenia un llaç negre perfectament cordonat.
    Amb la seva misteriosa màgia, que m’hipnotitzava només a mi, em va endur cap a la taula on ens esperaven els que minuts abans m’havien fet creure que estaria sola aquella nit. Ens vam assentar a una cantonada de la taula. Un noi per a mi perfecte, amb un esmòquing negre, i una corbata que destacava pel seu lila intens. Tenia el que volia. Durant tota la vetllada va tindre la seva mà esquerra a la meva cama. Pareixia una ximpleria, però em sentia més segura així. Sabia que el tenia al costat, passés el que passés. Només amb aquest detall.
    Abans de les postres que havia fet la mare, ell ens va acomiadar de part dels dos. Amb aquells ulls verds foscos, em va dir a l’orella: “Anem?”
    Em va portar a baix de l’arbre. Curiosament, hi havia unes espelmes enceses, i una manta quadrada, una ampolla de xampany, i dues copes. Per a donar-li més emoció, i per a no morir de fred, hi havia una petita foguera, que ens donava la llum ideal per a l’ocasió. Perquè em donava la sensació de estar a una pel•lícula? Era un somni? No em mereixia tot això. No me’l mereixia a ell.
    Tot això s’acabava. Ell se n’anava a estudiar la seva veritable vocació, la música. I jo, a fer el meu somni realitat, ser actriu. Acabava de signar el contracte d’un llarg metratge al Regne Unit.
    Era la última nit. Perfecta, però ni ell ni jo volíem acabar-la. Sense, i amb paraules ens vam acomiadar. En poques hores, el vol cap al meu gran somni fet realitat, s’enlairava per a no fer marxa enrere.
    Fa molt de temps que no veig la cara de bon nen que recordo.
    Estic molt contenta amb el meu treball, d’aquí ben poc em podràs veure a la gran pantalla. D’aquí ben poc, em tornaré a ficar nerviosa al tocar la teva fina pell...
    L’amor supera barreres, distàncies...
    Tot ho cura...
    Després de tot aquest temps sense veure'ns, només se, que...

    T'estimo.

    ResponElimina
  18. Tan alt, tan moreno, amb uns llavis tan perfectes. Per a mi, un somriure seu, la fi per als meus nervis.
    Em dirigia cap al “lloc secret”. El nostre lloc... Un banquet taronja fosc, a diferència dels demés del parc, baix d’un arbre gran que dona ombra.
    Després de una bona estona sense aparèixer ningú pel banquet taronja, trista i solitària em disposo a anar cap a casa.
    Dos carrers abans d’arribar a la casa dels pares, on m’esperaven els meus dos germans i la meva germana amb les seves parelles, es sentia l’olor de
    La mare, en veure que no estava amb ell, em va enviar al jardí en busca d’algun tipus de flor per a la taula.
    Un somriure em va il•luminar el rostre. M’esperava al mig del jardí. Tenia una rosa, del vermell mes apassionat que havia vist en la meva vida. Tenia un llaç negre perfectament cordonat.
    Amb la seva misteriosa màgia, que m’hipnotitzava només a mi, em va endur cap a la taula on ens esperaven els que minuts abans m’havien fet creure que estaria sola aquella nit. Ens vam assentar a una cantonada de la taula. Un noi per a mi perfecte, amb un esmòquing negre, i una corbata que destacava pel seu lila intens. Tenia el que volia. Durant tota la vetllada va tindre la seva mà esquerra a la meva cama. Pareixia una ximpleria, però em sentia més segura així. Sabia que el tenia al costat, passés el que passés. Només amb aquest detall.
    Abans de les postres que havia fet la mare, ell ens va acomiadar de part dels dos. Amb aquells ulls verds foscos, em va dir a l’orella: “Anem?”
    Em va portar a baix de l’arbre. Curiosament, hi havia unes espelmes enceses, i una manta quadrada, una ampolla de xampany, i dues copes. Per a donar-li més emoció, i per a no morir de fred, hi havia una petita foguera, que ens donava la llum ideal per a l’ocasió. Perquè em donava la sensació de estar a una pel•lícula? Era un somni? No em mereixia tot això. No me’l mereixia a ell.
    Tot això s’acabava. Ell se n’anava a estudiar la seva veritable vocació, la música. I jo, a fer el meu somni realitat, ser actriu. Acabava de signar el contracte d’un llarg metratge al Regne Unit.
    Era la última nit. Perfecta, però ni ell ni jo volíem acabar-la. Sense, i amb paraules ens vam acomiadar. En poques hores, el vol cap al meu gran somni fet realitat, s’enlairava per a no fer marxa enrere.
    Fa molt de temps que no veig la cara de bon nen que recordo.
    Estic molt contenta amb el meu treball, d’aquí ben poc em podràs veure a la gran pantalla. D’aquí ben poc, em tornaré a ficar nerviosa al tocar la teva pell fina. L’amor supera barreres, distàncies... Tot ho cura...
    Només se, que t’estimo.




    "Africa"

    ResponElimina
  19. D'aquí a molts anys,
    potser recordaràs,
    que algú, algun dia,
    et va estimar moltíssim...

    I et pujarà a la gola, una dolçor,
    com una immensa mel, com una música.
    La mateixa dolçor que ara jo sento, recordant-te en la meva soledat.

    Res, res no val tant com un instant d'amor.

    (Vergès, forever!!!)

    ResponElimina
  20. "En creuar el carrer, se'm va agafar del braç. Ja no se'n va desfer fins la porta de l'Olivera. LE carrer de la Rosa mai se m'havia fet tant curt(...) Vaig mirar la Marina, blanca com un raig de lluna, i bonica, molt bonica (...) La Marina continuava molt pàlida i tremolava. Vaig passar-li un braç per sota la capa i la vaig enllaçar per la cintura. Tèbia i fineta. Vaig endevinar els seus ulls grisos miant-me en la foscor del claustre i, aprofitant la manca de llum, vaig fer-li un petó al mig de tota aquella gentada que maldava per entrar a la nau de migdia. Un petó llarguíssim (...) L'última part del recital, crec que no el vaig escoltar ni una gota. Si la Montserrat Caballé se n'hagués anat a meitat i hagués deixat l'escenari als Rolling Stones, no me n'hauria adonat (...) Nosaltres dos ens deixavem endur pel ramat. A fora feia fred i hi havia una mica de boira. Vaig emportar-me a la Marina cap a l'arc del Romeu i la vaig tornar a abraçar (...) Anàrem de l amà per carrerets i carrerons cada cop més estrets i costeruts, fins que vam arribar a una casa emblanquinada. La Marina es tragué una claugrossíssima de la bosseta de xarol negre que duia. La va fer entrar al pany i girà un parell voltes. La porta s'obrí amb un nyiiiic fort i contundent. Va encendre un llum esgrogueït i engegà un aparell de ràdio d'aquells de quna Judes era fadrí i sa mare festejava. Mentrestant, jo m'havia tret l'abric, m'havia atansat cap a ella i li descordava la capa poc a poc, mirant-la als ulls. Li notava els pits sota la capa. Tots dos respiràvem molt ràpid. Què bonica era! I com m'agradava! Se'm va agafar al coll de puntetes i aquesta vegada fou ella qui em va començar a besar. Ens estàvem fent petons i més petons quan vam sentir a la ràdio que uns desconeguts acabaven de robar l'estrella de diamants del Retaule de Santa Maria, a la catedral de Tortosa, aprofitant el concert multitudinari de Montserrat Caballé. (...) La Marina es separà un moment dels meus llavis i em mirà com dient: què ho has vist? Jo la vaig aixecar al vol i rodolavem tots dos per sobre de la muntanya de coixins que tenia a terra, fent-li de sofà. Per mi aquella nit, els lladres es podien emportar la catedral sencera pedra a pedra. Era ben igual"

    Qui ets Marina? Estrella Ramon

    Catiusca

    ResponElimina
  21. MY PRIVATE WISH
    I open my eyes, like a window from the past. I can see a kind of landscape. In this landscape there are all of the moments we have lived. You know that not all of them are good, but you know that if we put the good and the bad things on a scales, the good things will win.
    In this landscape everything is beautiful, with brights colours, the light from the sun lights all the landscape, like a father that doesn’t want to give up his children. I like this landscape, it looks like all the moments that we have lived. Do you remember them? I think so. I remember now well, you know?
    I open my eyes, like a window from the present. I can see a kind of landscape. I can see you and me, now we don’t see ourselves, we haven’t got moments to put in this landscape. It is space, ugly, with sad, dark, colours, the light from the sun doesn’t light the landscape. It hides from this landscape like a child who is escaping from his fears. I don’t like this landscape. Now we don’t see ourselves, we haven’t got nice or ugly moments, we just haven’t got any moments to share.
    I open my eyes, I can see a landscape. It’s white, we can fill it….I am here, seeing how we fill it with good moments with you. While I am here, thinking and remembering ,I only hope that I’ll never forget these moments. While I am waiting for you, here, at least, I’ll never forget you. Thank you, you’ll always have a place in my heart.

    AMOUR

    ResponElimina
  22. El amor, nombre bonito y de gran ilusión sobre todo cuando uno es joven, pues en esta edad, sólo se vive de esperanza en el amor y de quimeras, aunque también puedes llevarte desilusiones, pero si eres constante en amar a fondo, todo se puede superar y puede crecer el amor hacia la persona que amas.

    Para las persona mayores también existe el amor, pues cuando uno se siente solo, necesita amar y ser correspondido para poder vivir una vejez acompañada con ilusión de ser amada.

    MLP84

    ResponElimina
  23. El amor es lo mejor d ela vida, es bonito para dar amor a los demás y sentirlo dentro de tu corazón.

    El amor y el cariño lo necesita todo el mundo por igual porque sin eso las personas no somos nada. Creo que nos lo manda Dios des del cielo.

    El amor es muy grande para las personas.

    MCPB83

    ResponElimina
  24. El amor es como el fuego porque cuando empiezas a sentirlo ya no hay remedio.

    El amor es bonito cuando se quiere de verdad, entonces es muy bonito y por eso no es tan fácil querer de verdad.

    Se puede estar enamorado de muchas cosas como por ejemplo de una mujer, también uno puede estar enamorado de su trabajo y entonces se nota cuando lo hace.

    La palabra amor para mi es una maravilla, de las más bonitas del mundo.

    JSC78

    ResponElimina
  25. El amor si es puro y verdadero, puede ser lo mejor que le pase a una persona.

    El más especial es el cariño de tus padres hacia ti.

    Las personas pensamos y recordamos nuestros amores pasados toda la vida.

    Ahora yo solo estoy enamorado de la vida!

    GSV83

    ResponElimina
  26. Voy a hablar del amor... De pequeños nos explican y nos preguntan: ¿Qué es el amor? Y no sabes que contestar. Para mi el amor es un sentimiento que de mayores lo ponemos en práctica.

    El primer amor que tenemos es el de nustros padres, familia y amigos. AL llegar a cierta edad, en la juventud, conoces a gente y te preguntas si es amor lo que sientes por esa persona.

    TPP95

    ResponElimina
  27. El amor más grande es el de una madre hacia un hijo porque a veces para tener un hijo se expone la vida, y eso imita a Dios, que dió a su hijo para salvarnos.

    Recuerdo a mi madre que cuando empezaba la comida quería siempre ser la última en servirse, pues a veces el último plato es el que tiene menos comida. Eso es un signo de amor hacia sus hijos.

    Se ama a las personas, pero las personas más buenas incluso llegan a amar a las personas que no las aman.

    Se suele amar siempre a la persona que tiene tus mismas ideas, sin embargo, Dios nos dice: "Amad al pecador pero no améis al pecado".

    RSS91

    ResponElimina
  28. Que bonito cuando encuentras una persona que declara unos sentimientos para ti, como es el amor de verdad.

    Pues el amor de verdad, aparece entre dos personas que se encuentran y empiezan a coger amistad y cada vez hay más y más, ya empiezas a sentir dentro del corazón y cada día que pasa, notas como crece el amor.

    Porque para mi el amor, es como una rosa que crece día a día en un rosal.

    JAV82

    ResponElimina
  29. El amor es una cosa muy buena, hace el vivir de las personas mejor, se pasan los años de manera más distraídos y a gusto cuando estás con la persona que quieres. Por eso sin el amor a la persona le falta mucho para vivir bien.

    Yo lo he pasado muy a gusto con el amor, porque quería mucho a mi marido, y ahora que no está, no pasa un día en el que yo no piense en él y le echo mucho de menos, sólo con pensarlo se me saltan las lágrimas. Siempre lo querré.

    MAA79

    ResponElimina
  30. Corazón, jubilosa e incansable mariposa retenida por las inocentes manos de los niños que jamás dejaremos de ser. Corazón, cuenta atrás que preludia nuestro final a base de intensos latidos en sinfonía. Carnoso juguete de cristal de fácil fisura e insufrible fragmentación. Corazón, cariñoso y dulce abrazo de dos lágrimas invertidas. Polos opuestos que esculpen el dolor más potente, el único capaz de perforar los límites de la cordura, el mismo que te hace delirar por puro miedo; y la más irresistible felicidad, aquella que te hace sucumbir bajo el encanto de la belleza más humana. Corazón, recuerdo de la perfección de los dioses griegos. Música embelesante que invita a coger su mano y no soltarla nunca más. Corazón, esperanza que muere en deseos de correr por nuestras venas sin detenerse, siquiera, para respirar libre. Indescriptible sensación de vida que nos hace sonreír con más fuerza que nunca, dejando en jaque todo triste recuerdo pasado; regalándonos un frenesí del que nunca podremos dejar de ser débiles y benévolas presas. Corazón, inmortal relicario de eternidad; irresistible caja de Pandora, cuna del sentimiento concebido por el recuerdo de la vida.

    ResponElimina
  31. Corazón, jubilosa e incansable mariposa retenida por las inocentes manos de los niños que jamás dejaremos de ser. Corazón, cuenta atrás que preludia nuestro final a base de intensos latidos en sinfonía. Carnoso juguete de cristal de fácil fisura e insufrible fragmentación. Corazón, cariñoso y dulce abrazo de dos lágrimas invertidas. Polos opuestos que esculpen el dolor más potente, el único capaz de perforar los límites de la cordura, el mismo que te hace delirar por puro miedo; y la más irresistible felicidad, aquella que te hace sucumbir bajo el encanto de la belleza más humana. Corazón, recuerdo de la perfección de los dioses griegos. Música embelesante que invita a coger su mano y no soltarla nunca más. Corazón, esperanza que muere en deseos de correr por nuestras venas sin detenerse, siquiera, para respirar libre. Indescriptible sensación de vida que nos hace sonreír con más fuerza que nunca, dejando en jaque todo triste recuerdo pasado; regalándonos un frenesí del que nunca podremos dejar de ser débiles y benévolas presas. Corazón, inmortal relicario de eternidad; irresistible caja de Pandora, cuna del sentimiento concebido por el recuerdo de la vida.

    Pseudònim: lafita.

    ResponElimina
  32. Jo mai vaig saber que tenia un somni, fins que aquest somni vas ser tu.

    - Si em donessin l'oportunitat d'escollir una altra vegada, et triaria a tu sense pensar-ho una altra vegada.

    - Ja sé perquè el mar és salat: perquè tot el dolç t'ho vas portar tu.

    - Faré que el meu amor no oblidis, que el meu nom en els teus records quedi i si és veritat que l'amor amb el temps mor, faré que el temps detingut esperi.

    - Si em s'atrevís a dir-te el que sento em quedaria curt, ja que les paraules faltarien a aquest sentiment tan immens.

    - Només amb veure el teu nom em fas sospirar, imagina't quan et veig, t'estimo cada dia més.

    - Encara que existissin les paraules més belles del món no les trobaria si no us hagués conegut.

    - T'estimo més enllà de qualsevol límit que qualsevol home s'hagi imaginat ...

    - No em preguntes per què t'estimo, hauria d'explicar per què viu.

    ResponElimina
  33. la guerra en tiempos de paz
    si aquí los muertos siguen vivos, por nada.

    Pueden jurar que no es verdad
    el viejo sueño de volar,
    pueden guardarte en una jaula, por nada.
    Pueden jurar que no es verdad
    el viejo sueño de volar,
    pueden guardarte en una jaula, por nada.

    PERO EL AMOR ES MÁS FUERTE...
    Pedrito escribe sin parar
    que el mundo está por estallar
    y los demás en la oficina, por nada.

    Pueden robarte el corazón,
    cagarte a tiros en Morón,
    pueden volarte la cabeza, por nada.

    PERO EL AMOR ES MÁS FUERTE...
    besos por todos...

    ResponElimina

Ara et toca a tu, escriu-mos!