Trencant tòpics: La caiguda dels regnes

	0	Autor/a: Rhodes, Morgan Quan els regnes entren en guerra, provoquen terratrèmols damor i de mort a la vida de les persones.AURANOS: Un regne pròsper i envejat per molts, que saproxima a un abisme de destrucció. Una demolició que sendurà, fins i tot, la bonica princesa Cleo.PAELSIA: Una terra miserable i empobrida, habitada per pagesos que es resignen al seu destí..., tret den Jonas, que viu ple de ràbia en contra dels auranians, que han assassinat el seu germà.LIMEROS: Un paisatge tan fred i cruel com el seu rei, en Gaius, un home implacable amb els seus enemics i encara més amb aquells a qui diu que estima. El príncep Magnus i la princesa Lucia aviat ho descobriran.La guerra està a punt desclatar.En quin bàndol estàs?

Trencant tòpics: La filla de l'argenter

	0	Autor/a: Pradasm Núria En Jofre és el fill d’una família de pagesos que aspira a una vida millor. Ara, ha pres una decisió. Se n’anirà a la ciutat, on els homes, diuen, són lliures i no vassalls d’un senyor feudal. En la Barcelona del segle XIV, aquest jove cristià i la Raquel, la filla d’un argenter jueu, veuran entrecreuats els seus destins en una època en què la població jueva és víctima d’atacs, robatoris, prohibicions i assassinats

Trencant tòpics: La llegenda de Zum

	0	Autor/a: Arnal, Txabi "Una misteriosa boira embolcalla Zum cada cinc anys. El matí següent se’n va, emportant-se una cançó, la primera ­or de la temporada‑ i el nen o la nena més desobedient del poble."

Trencant tòpics: La luna se olvidó

	0	Autor/a: Pasqual, Gemma Col·lecció: Antaviana Las personas van y vienen de nuestras vidas. Lo que solíamos ver desaparece. Lo que solíamos recordar se olvida. Es posible que los ojos vean más de lo que somos capaces de recordar, más de lo que aparentemente existe. Jimmy Liao ilustra la imprevisibilidad y la belleza de la vida y de todos sus detalles.  Visto y no visto Con un soplo de brisa de verano, al instante se esfumaron los recuerdos y cayeron en el olvido. Apenas quedó la confusa sombra de unos árboles estremeciéndose.  ¿Lo que no se ve no existe?  Puede que se oculte tras espesos nubarrones o puede que una polvareda te nuble la vista.  No puedo verte, pero siento tu calidez.  Por la tarde, al ponerse, el sol, la gente esperaba ansiosa, pero la Luna no volvió a salir. La marea se fue separando. El mar se quedo inmóvil como un espejo de laca negra, mientras el mundo entero permanecía en un gélido silencio.

Trencant tòpics: La tercera oportunidad

	0	Autor/a: Panicello, Víctor Vivo en una nebulosa espesa y borrosa. Algunos me llaman payasa, borracha... y, aunque no estoy muy segura de mi edad, normalmente recuerdo mi nombre: soy Marta Balbuena. Mis neuronas están enfadadas porque les hago llegar alcohol desde hace demasiado tiempo.  A veces también recuerdo a mi familia y algunas otras cosas, recortes de mi vida que me han llevado a fundirme con la calle, viendo cómo pasan las oportunidades.