Trencant tòpics: Mentiders

	0	Autor/a: Lockhart, E. Una revolució.Un accident.Un secret.Mentides sobre mentides.Amor vertader. Una exquisida i distingida família. Una illa en propietat privada. Una brillant noia ferida; un noi apassionat per la política. Un grup d’amics –Els mentiders–en què l’amistat es torna destructiva. …I si et pregunten com s’acaba, tu explica una mentida i ja està…

Trencant tòpics: Animals de companyia

	0	Autor/a: Solé, Estel Una colla d’amics es reuneix per celebrar un sopar de benvinguda el dia que la Beth torna a casa després d'haver estat ingressada per un trastorn psiquiàtric durant dos mesos. Però la festa sorpresa es complica quan un dels amics confessa un secret inesperat i acaben sortint els draps bruts de tots els personatges. En un to de comèdia realista, l’obra posa en dubte els valors de l’amistat i la sinceritat en una història d'egos i enveges que constata que la soledat i la necessitat d’afecte poden fer que tots plegats ens convertim en animals de companyia.

Trencant tòpics: Donde esté mi corazón

	0	Autor/a: Jordi Sierra i Fabra CCEI Honour List Montses life has completely changed since an unexpected fact shacked its foundations. She was at the doors of death, and although she made her way out, the price for it is high: life is not the same since. And as she tries to recover her smile, Sergio appears: he means hopefulness, maybe love.

Trencant tòpics: connexions

	0	Autor/a: Steward, Elizabeth La FIONA, una noia canadenca, ha fet un disbarat: ha enviat al noi que surt amb ella una foto indiscreta que s'ha fet amb el mòbil... Un aparell que havia passat per les mans d'alguna treballadora xinesa com la LAIPING, que acaba d'arribar a una gran ciutat per treballar soldant condensadors fets de coltan... Un mineral que potser havia sortit de la regió natal de la SYLVIE, una noia congolesa que ha patit de manera molt directa la violència generada pel comerç d'aquest mineral maleït.

Trencant tòpics: La tomba d'Aurora K

	0	Autor/a: Pedro Riera Havíem viatjat fins al petit poble de Clayton perquè el pare prengués les mostres d'ADN i esbrinés si aquella dona, Aurora K. era la «mare del meu pare». La biològica. I remarco això de la «mare del meu pare» perquè, per a mi, aquella dona mai no seria la meva àvia. La meva àvia era l'altra, la de tota la vida, la que muntava multitudinàries partides de cartes amb els cosins, la que em feia crestes de pollastre per al meu aniversari, la que ens explicava aquelles històries sorprenents sobre la vida a Turènia abans de la guerra… I cap prova d'ADN ho canviaria. Tant m'era que la seva sang no corregués per les meves venes, ni la de l'avi, ni la dels cosins. Ells eren la meva família. Jo era i seria sempre una Pekar. Però em temo que ja m'estic embolicant… El pare no es cansa de repetir-me que les històries cal començar-les per l'inici. I aquesta història és massa extraordinària, així que començaré un altre cop. Des de l'inici…